 |
| eulaliavernet@ub.edu |
Amb Contrada, Jordi Llavina ens ofereix una obra elegant, de missatge majorment introspectiu, reflexiu. El poeta no busca l’extravagància en la forma, ni en el contingut, tampoc en la llengua; no li cal: els versos de Contrada són sincers, car deixen brillar l’ànima del poeta, despullada de qualsevol llast d’artificiositat que la podria distorsionar.
L’editorial valenciana Tres i Quatre ha publicat, aquesta tardor passada, un recull de quaranta sonets del poeta Jordi Llavina, que porta per títol Contrada. El llibre s’inicia amb un pròleg, fet a cura de la poetessa Teresa d’Arenys, que actua d’exordi i esdevé la porta d’accés al recull dels quaranta sonets que donen títol a l’obra. Seguits d’aquest recull de versos, hi apareixen un epíleg, fet per Josep M. Esquirol, i unes notes i paraules de comiat de Jordi Llavina.
Contrada és un recull de sonets, la composició per excel·lència de la versificació romànica, de llarga tradició en la poesia catalana ja d’ençà del s. xvi. El tipus de sonet que es conrea en aquesta obra és el format per versos decasíl·labs, i aquest fet, malgrat que la temàtica dels poemes acostuma a ser descriptiva, obliga el poeta a fer un esforç de concisió en el vers —el vers alexandrí és més idoni per a la descripció a causa de la seva llargària.
Amb el conreu del sonet, Llavina ens mostra un domini complet de la llengua i de la mètrica, del ritme i la versificació, de la musicalitat. El poeta decideix escriure els seus versos amb una estructura que, lluny de ser reclosa i tancada, se’ns mostra oberta, fluida: amb la tria del sonet, els versos de Contrada dansen amb naturalitat, ritme i música en el marc estròfic definit i lleuger de la composició. Aplaudim aquesta tria i la reivindicació apologètica que se’n fa en el pròleg.
En aquests sonets decasíl·labs, en l’àmbit sintàctic, sobta potser la presència nombrosa d’encavallaments en aquells versos en què s’esperaria l’ús de l’esticomítia — com escau al sonet clàssic—, segons la qual cada vers conté l’expressió d’una frase amb contingut gramatical i conceptual ple: vegeu, en aquest sentit, «Matí de diumenge a la petita ciutat», p. 48: «davant el seu portal, brandava l’os // llarg de la canya d’una escombra. El cos, / inerme, es defensava així, llevat a / primera hora, del vòmit de la ingrata / nit de dissabte del bàrbar espòs», v. 4-8.
[...]
[...]
* Per veure la resta de l'article i altres continguts de la revista visita: http://www.iquiosc.cat/lletres/numero/63
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada