Francesc Poblet
Rere el nom del protagonista, Tyrone Meehan, s’hi amaga un personatge real: Denis Donaldson, destacat militant de l’IRA que, després dels acords de pau de Divendres Sant, es va saber que treballava pels serveis secrets britànics. Retorn a Killybegs és la novel·la que n’ha fet el periodista francès Sorj Chalandon, que va viure el conflicte de prop i que, anys després, malda per comprendre l’actuació del qui havia estat el seu gran amic de l’ànima.
L’anomenat conflicte nordirlandès ha estat sovint present a casa nostra, tant per l’interès que suscitava la seva punyent actualitat durant molts anys com per les comparacions que se’n podien fer amb la situació de Catalunya. D’aquestes comparacions, sempre molt didàctiques, en podien sorgir trets ben diferents de tota mena; per exemple, l’anorreament de la llengua gaèlica irlandesa —això sí, oficial a la Unió Europea— o l’existència de la lluita armada, la qual cosa podia apropar més la situació a la viscuda a Euskal Herria. Per altra banda, la similitud més evident era i continua sent l’existència d’un conflicte nacional no resolt. Fa poc, un dirigent —per dir-ho d’alguna manera— d’un partit català —només en el sentit que actua en l’àmbit geogràfic de Catalunya—amenaçava tothom, amb males paraules, de «muntar-nos un Ulster» a Catalunya. És evident que no sabia de què parlava, però valgui a tall d’exemple de com aquest llunyà conflicte és encara present entre nosaltres, sortosament en aquests darrers anys més aviat com a possible exemple de resolució per la via pacífica.
Retorn a Killybegs és una novel·la de ficció, però com veurem és també moltes altres coses. No és una història d’Irlanda del Nord, ni del conflicte, ni de l’IRA, però ho sembla, i ens apropa a aquesta realitat gairebé sense adonar-nos-en, embolcallada en una trama que atrapa, distreu i fa sentir i commoure. És, sobretot, una novel·la molt especial, intensament condicionada per les circumstàncies de l’autor. El periodista francès Sorj Chalandon va treballar al diari Liberation més de trenta anys i per a aquest mitjà va cobrir l’actualitat nord-irlandesa gairebé tot aquest temps. Ha escrit mitja dotzena de novel·les i avui treballa al popular setmanari satíric Le canard encahîné. L’any 2011 va rebre el gran premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa, precisament per aquest llibre. Però és, curiosament, més aviat la seva vida privada la que ens interessa en aquest cas. Simpatitzant de la causa republicana irlandesa, va bastir una íntima i llarga amistat amb Denis Donaldson, destacat militant del partit independentista irlandès Sinn Féin i de l’IRA, el seu braç armat. Chalandon ha declarat que era com un germà per a ell i alhora una mena d’heroi. Però, ai las, un dia li van comunicar que era un traïdor. Havia estat molts anys treballant per als serveis secrets britànics que, després dels acords de pau, també l’havien traït fent públic precisament aquest doble joc. Pocs mesos després, l’any 2006, Donaldson, que no va voler fugir ni amagar-se, ni parlar, va ser executat per dissidents de l’IRA que no havien acceptat la pau. Aquests fets el van colpir de gran manera i el van dur a escriure primerament la novel·la Mon traître, on explicava aquest cas. Però no en va tenir prou i uns anys més tard ha reprès el tema amb Retorn a Killybegs.
[...]
